domingo, 30 de setembro de 2007

009 - Palaçuolo - 1224 [1]



Donacion de Palaçuolo al Mosteiro de Moreiruola – 9 de Maio de 1224 Decumiento publicado por Isabel Alfonso Anton [LaColonizacion Cisterciense en la Meseta de l Duero. El Dominio de Moreruela, 1986, Zamora, pp. 390-391] i por eilha lido ne l Archivo Historico Nacional de Madrid (A.H.N. Clero. Moreruela. C. 3.551. nº 13)





ln Dei nomine amen. Sit omnibus hominibus manifestum quod
ego Petrus Petri Tyo et uxor mea domna Sanctia una cum filiis nostris scilicet Petrus Petri et Maria Petri, damus unam nostram hereditatem in Miranda que vocatur Palaciolo cum omnibus pertinenciis suis idest: cum terminis suis monasterio et conventui Sancte Marie de Moreirola, pro animabus nostris et patris mei el Tyo, et domni Fernandi Fernandi. Tali siquidem pacto quod in mea vita habeam medietatem redditus eiusdem hereditatis et unam iugariam atirada cum bovibus suis et post meam mortem libere totum habeat monasterium nullo contradicente. Damus et concedimus vobis iure hereditario supradictam hereditatem quomodo superius diximus cum omnibus terminis suis ubicumque sint vel inquocumque loco fuerint vel invenire potueritis. Igitur ab hac die in antea habeatis vos et succesores vestros supradictam hereditatem cum omnibus pertinentiis suis et faciatis de ea quicquid vobis placuerit in perpetuum. Siquis autem de meo vel alieno genere, hanc meam donationen posterum diruperit sit a Deo maledictus et in inferno cum Iuda proditore damnatus nisi resipuerit et pro temerario ausu pectet regie parti duos mille morabitinos et duplet monasterio de Moreirola hereditatem. Facta carta donationis et firmitudines VII idus maii. Era M.CC.LXII. Ego Petrus Petri et uxor mea domna Sanctia una cum filiis nostris Petro Petri et Maria Petri hanc cartam quam iussimus fieri confirmamus et manibus nostris roboramus et hoc signum facimus (signum) Regnante rege Sanctio in Portugal, maiordomo eius Anriqui Menendi, alferez Martino Iohannis, Fernando Fernandi tenente Bragantiam. Existente archiepiscopo in Bragara domno Stephano Suerii, prior de Moreirola domnus Petrus, Subprior domnus Iohannes, cellararius maior domnus Munio et totus conventus eiusdem domus. Et in roboration huius carte damus filio eius unum potrum.





[an mirandés, an traduçon de Amadeu Ferreira:

An nome de Dius amen. Que seia coincido por todos ls homes que you Pedro de Pedro Tiu i mie mulhier dona Çáncia a la par de ls nuossos filos quier decir Pedro de Pedro i Maria de Pedro, damos ua ardança nuossa an Miranda que le cháman Palaçuolo cun todas las sues perténcias a saber: culs sous termos al mosteiro i cumbento de Santa Marie de Moreiruola, pulas nuossas almas i de miu pai l Tiu, i don Fernando Fernandeç. Por este cuntrato an mie vida tenerei la metade antregue dessa ardança i ua jugária porparada cun sous buis i apuis la mie muorte libremente todo tenga l mosteiro i que nadie seia cuntrairo a esso, Damos i cuncedemos por derrito de ardança la arriba dezida ardança cumo arriba decimos cun todos ls sous termos adondequiera que stéian ou an cualquiera lugar que béngan a star ou ls puodades achar. Portanto zde este die téngales bós i ls buossos ardeiros la arriba dezida ardança cun l que le pertence i fágades deilha l que bos agradar para siempre. I se alguien de la mie ou alhena giraron, esta mie donacion mais tarde rumpir que seia maldito por Dius i cundanhado ne l einfierno cun Judas traidor a nun ser que se arrependa i pul ato amprudente pague a la parte de l rei dous mil morabitinos i drobe la ardança al mosteiro de Moreiruola. Feita la carta de donaçon i certeza a 7 de idos de maio (9 de maio). Era de 1262 [1224]. You Pedro de Pedro i mie mulhier Çáncia a la par culs nuossos filhos Pedro de Pedro i Marie de Pedro cunfirmamos esta carta que mandemos fazer i pulas nuossas manos corroboramos i fazemos esta seinha (seinha). Pul rei Çáncio reinando an Pertual, l mardomo del Anrique Mendes, alferç Martino Juan, Fernando Fernandeç teniente an Bergáncia. Pul bispo que stá an Braga don Stéban Sueiro, l prior de Moreiruola don Pedro, subprior Juan, celeireiro mayor don Munio i todo l cumbento i la casa del. I an garantie desta carta damos-le al filho del un cabalhico.]


quarta-feira, 19 de setembro de 2007

008 – 1º Fuoro de Infainç – 1220 (júlio)


[Testo publicado por Isabel Alfonso Anton, La Colonización Cisterciense en la Meseta del Duero. El Dominio de Moreruela (siglos XII-XIV), ed. Instituto de Estúdios Zamoranos “Florian de Ocampo” (C.S.I.C.), Zamora, 1986, pp. 385-386. Tamien salido an Justiniano Rodríguez Fernández, Los Fueros Locales de la Provincia de Zamora, ed. Junta de Castilla y Leon, 1990, pp. 327-328.]



(Christus). In Christi nomine amen. Hec est carta perpetuitatis et perpetue firmitudinis, quam ego Pelagius dictus abbatis de Morerola et conventus eiusdem domus facimus et statuimus cum hominibus et vassallis nostris que sunt et morantur in villa nostra quae dicitur Fanez et est in terra illa quae dicitur Miranda. Cum presentibus qui ibi modo iam sunt et morant et futuris qui venturi sunt it ibidem moraturi, facimus et statuimus tali pactum et tali forum eis damus et concedimus ut si quis ex eis homicidium fecerit, pectet nobis X mr. et componat cum inimicis suis prout melius potuerit. Si quis vero cun cultello vel cum alia arma qualiscumque fuerit vicinum suum percusserit, si sanguis ex eo qui percutitur exierit pectet nobis I mr. pro in prima. Si vero sanguis non exierit et vestimenta dirrupta fuerint similiter I mr. nobis pectabit. Si iudices habuerint, tercia pars tocius calumpnie erit de fratribus et alia tercia illius qui conqueritur et alia iudicibus itur. Omnis homo illius ville quicumque in bandum exierit vel venerit I mr. pectet, due partis fratribus dentur et tercia iudicibus. Mulier vidua quae ante annum nupserit dabit nobis I mr. et nubat quandocumque voluerit. Si quis in vita sua hereditatem suam relinquerit et in alio loco (vel) in alia villa morari voluerit vel vassalus alterius hominis vel alicuius militis fieri voluerit, non habeat potestatem vendendi hereditatem suam nisi prius fratribus dixerit ut emat eam. Si fratres noluerint vel no potuerint eam comparare tunc homo ille vendat tali homini qui forum totum fratribus faciat et eat in pace. Hanc legem et hunc forum habeant filii et filie quando pater et mater ab hoc seculo migraverint. Ita ut sint semper nostri vassalli quandiu ibi habitaverint id est in hereditate nostra. De algaravitate vero dicimus quod quicumque homo vel mulier sine filio vel filia vel sine pariente obierit fratres de Morerola accipiant et habeant omnia bona sua mobilia et immobilia. De manaria similiter dicimus quod si sine filiis et filiabus mortuus fuerit fratres habeant et recipiant terciam partem omnium quae habet, mobilium et immobilium, et alia tercia pars detur ecclesie propter opus ipsius ecclesie. De rouso filiorum vel filiarum dicimus quod quicumque per rausum levaverit filiam vicini sui vel vicine sue, pectet nobis I mr. et componat cum parentibus illius mulieris quae passa est iniuriam. De vineis quoque dicimus quod quicumque voluerit plantare vineam et facere in hereditatem nostram, meditatem habeant fratres de Morerola et aliam medietatem ille qui plantaverit. De decimis dicimus quod omnes decime fratribus dentur, tam de laboribus quam de peccoribus omnibus et de illis quecumque creaverint et habuerint.De foris quos nobis debent facere dicimus quod in festo Sancti Michaelis quod est in mense septembris omnes nostri vassalli ville que dicitur Fanez debent et tenentur nobis persolvere per singulos annos III sl. et unam octavam ordei. De omnibus illius qui non sunt heredes placuit nobis et ipsis quod pesolvant fratribus XVIII dr. per singulos anos in festivitate Sancti Michaelis. De geris et de carreris quando fuerint requisiti tenentur nobis obedire et facere que eis mandaverimus. Statuimus et dicimus quod totum concilium serviat regi et principi quicumque fuerit in villa nostra in comederia. Et abbati de Morerola quociens ad nos venerit cum pane et vino, lacte et butiro et ceteris aliis que apud nos fue/rint. Mandamus etiam et firmiter concedimus quod si aliquis homo vel mulier voluerit se sepelire in monasterio nostro in morte sua dent nobis fratribus de Morerola terciam partem de omnibus quecumque habuerit, tam mobilius quam inmobilius, quod si contigerit ut non querat se sepelire in monasterio nostro, id est in Morerola, et se voluerit sepelire in Fanez, dent nobis mediam terciam. Facta carta sub era M.CC.L.VII mense iulio. Regnante rege Aldefonso in Legione et in Gallecia, Asturiis et Stremadura. testes huius res: dompnus Pelagius abbas de Morerola et totus conventus et totum concilium de Fanex.


[An mirandés (traduçon de Amadeu Ferreira):
(Cristo). An nome de Crsito amen. Esta ye ua carta para siempre i de perpeta certeza, que you Pelágio cumo abade de Moreiruola i la casa de sou cumbento fazemos i stablecemos culs homes i nuossos baçalos que stan i móran na nuossa vila que se chama Infainç i queda na tierra que se chama Miranda. Culs presentes que ende yá stan i móran i ls feturos que han de benir i tamien seran moradores, fazemos i stablecemos este trato i este fuoro le damos i cuncedemos para que se algun deilhes houmicídio praticar, mos pague X mr. [marabedis] i resuolba culs sous einemigos cumo melhor podir. Mas alguien cun faca ou qualquiera outra arma que fur ferir l sou bezino, se salir sangre de l que fui ferido pague-mos I mr. [marabedi] lhougo. Mas se nun salir sangre i las bestimientas tubíren sido rasgadas pagará-mos a nós na mesma I mr. Se tubíren juízes, la tércia parte de toda la multa será de ls frailes i la outra tércia de l que se queixar i la outra eirá pa ls juizes. Todo l home daqueilha bila i quien an quadrilha salir ou antrar pague I mr., dues partes déian-se-le als frailes i la terceira als juízes. Mulhier biúda que antes dun anho se casar dará-mos I mr. i case-se quando quejir. Se alguien an bida deixar la sue ardança i noutro lhugar ou noutra bila quejir morar ou quejir fazer-se baçalo de outro home ou de algun melitar, nun tenga l poder de bender la sue ardança a nun ser que antes le tenga dezido als frailes que se la cómpren. Se ls frailes nun la quejíren ou nun la podíren cumprar anton esse home benda a un home que faga todo l fuoro als frailes i baia-se an paç. Esta lei i este fuoro téngan ls filhos i filhas quando pai i mai se fúren deste mundo. De modo que séian siempre nuossos baçalos anquanto ende moráren quier dezir na nuossa ardança. De algaravitate dezimos que qualquiera home ou mulhier que se morrir sien filho ou filha ou sien pariente ls frailes de Moreiruola recíban i téngan todos ls sous bienes mobles i eimobles. De la manaria tamien dezimos que se sien filhos i filhas se morrir ls frailes téngan i recíban la tércia parte de todo l que ten, moble i eimoble, i outra tércia parte deia-se a l’eigreija por bias de la obra de la própia eigreija. De rouso de ls filhos e filhas dezimos que quienquiera que por rauso lhebar la filha de sou bezino ou sue bezina, pague-mos I mr. i cumponga-se culs parientes daqueilha mulhier que sufriu l’anjúria. De las binhas tamien dezimos que quien quejir poner binha i fazer na nuossa ardança, la metade la téngan ls frailes de Moreiruola i la outra metade l que la puso. De las décimas dezimos que todos déian la décima als frailes, tanto de trabalhos cumo de todos ls ganados i de ls que criáren i tubíren. De ls fuoros que mos dében de fazer dezimos que na fiesta de San Miguel que ye l més de setembre todos ls nuossos baçalos de la bila que le cháman Infainç dében i stan oubrigados a pagar-mos por cada anho III sl. [soldos] i ua outaba ordei. De todos ls que nun son ardeiros agradou-mos a nós i als própios que antréguen als frailes XVIII dr. [denheiros] por cada anho na fiesta de San Miguel. De geiras i de carretos quando fúren pedidos quédan oubrigados a oubedecer-mos i a fazer l que le mandarmos. Dezimos i stablecemos que todo l cunceilho sirba al rei i al príncepe quienquiera que fur na nuossa bila an comedorie. I al abade de Moreiruola todas las bezes que benir a nós cun pan i bino, cun lheite i cun manteiga i las restantes outras cousas que acá houbir. Mandamos tamien i firmemente cuncedemos que se algun home ou mulhier se quejir anterrar ne l nuosso mosteiro na sue muorte déian-mos a nós frailes de Moreiruola la tércia parte de todo l que tubíren, tanto de mobles cumo de eimobles, que se acauso nun se qujíren anterrar ne l nuosso mosteiro, quier dezir an Moreiruola, i se quejíren anterrar an Infainç, déian-mos meio tércio. Carta feita na era de M.CC.L.VII no més de Júlio. Reinando l rei Fonso an Lhion i an Galízia, an Stúrias i an Stremadura. teçtemunhas deste feito: don Pelágio abade de Moreiruola i todo l cumbento i todo l cunceilho de Infainç.]

domingo, 16 de setembro de 2007

007 - Angueira [1] – 1190-1194


Decumiento publicado pul Abade de Baçal [Memórias Arqueológicas, vol. IV, p. 136-137] que diç lo haber lido ne l Arquibo Nacional de la Torre de l Tombo i sacado de l libro de Doações de D. Afonso III, liv.2º, fl.15] i por Isabel Alfonso Anton [La Colonizacion Cisterciense en la Meseta de l Duero. El Dominio de Moreruela, 1986, Zamora, pp.326-7], que l liu an Madriç ne l A.H.N – Archivo Historico Nacional, Clero. Moreruela. C. 3.549, nº 15..
L decumiento nun trai
era, i la que eiqui ponemos ye solo ua heipótese.
Antre la lheitura de l
Abade de Baçal i la de la Doutora Isabel Alfonso Anton hai algues defréncias menudas, mas achei melhor publicar la lheitura desta última. Quien quejir puode cunsultar l Abade de baçal para ber essas defréncias.



In Dei nomine. Hec est carta donacionis et firmitudines perpetue quam iussi fieri. Ego Sancius Dei gratia portugalensis rex, una cun uxore mea regina domna Dulcia et filiis et filiabus meis. Vobis domno Tello Fernandiz de illo nostro vilar quod vocatur Angueira et est in terra de Miranda. Damus vobis hanc hereditatem cum suis terminis novis et veteribus sicut eam melius potueritis habere et cum omnibus illis rebus que nobis in ea pertinent et concedimus ut eam ut habeatis acque possideatis iure hereditario imperpetuum et faciatis de ea quicquid vobis placuerit. Et hoc facimus pro bono servicio quod nobis semper fecistis et facitis. Quicumque igitur hoc nostrum factum vobis integrum observaverit sic benedictus a Deo amen. Nos super nominati reges qui hanc cartam fieri precepimus coram subscriptis eam roboravimus et hec signa fecimus (signa) Qui affuerunt:


(1ª col.):
Martinus Braca(rensis) archiepiscopus cf.
Martinus Portugalensis eps. cf.
Petrus Lamecensis eps. cf.
Nicolas Visensis eps. cf.
Petrus Colinbriensis eps. cf.
Suaris Ulisxbonensis eps. cf.
Pelagius Elborensis eps. cf.

(2ª col.):
Donnus Gusalvus Menendiz maiordomus curie cf.
Donnus Rodericus Menendiz signifer domini regis cf.
Donnus Pelay Moniz cf.
Donnus Martinus Fernandiz cf.
Donnus Johans Fernandiz dapifer domini regis cf.
Petrus Nuniz ts.
Fernandus Nuniz ts.
Rodericus Petris ts.
Donnus Osoreus ts.

(linha inferior):
Donnus Julianus notarius curie. Fernandus Petriz scripsit.



[An mirandés (traduçon de Amadeu Ferreira):

An nome de Dius. Esta ye ua carta de donacion i certeza para siempre que mandei fusse feita. You Çáncio pula grácia de Dius rei de Pertual, al par cula mie mulhier reina dona Dulce i culs mius filhos i filhas. A bós don Tello Fernandiz de l nuosso vilar que se chama Angueira i queda na tierra de Miranda. Damos-bos esta ardança culs sous termos nuobos i bielhos assi cumo melhor la podirdes tener i cun todas las cousas que neilha mos perténcen i bos cuncedemos que la téngades i possúades por dreito de ardança para siempre i fágades deilha l que bos dir la gana. I fazemos esto pul bun serbício que siempre mos fazistes i fazereis. Portanto, quienquiera que recoincir este nuosso feito anteiro para bós seia benezido por Dius amen. Nós arriba nomeados reis que esta carta mandemos fazer delantre de ls abaixo assinados la cunfirmamos i estas seinhas fazimos (seinhas) Ls que stubírun persentes:

(1ª queluna):
Martino
arcebispo de Braga cf.
Martino
bispo de l Porto cf.
Pedro
bispo de Lamego cf.
Nicolau
bispo de Viseu cf.
Pedro
bispo de Coimbra cf.
Soares bispo de Lisboa cf.
Pelágio
bispo de Ébora cf.

(2ª queluna):
Don Gusalbo Mendes mardomo de la
cúria cf.
Don Rodrigo Mendes alferç
mor de l senhor rei cf.
Don Pelaio Moniz cf.
Don Martino Fernandes cf.
Don Juan Fernandes dapifer de l
senhor rei cf.
Pedro Nunes teçt.
Fernando Nunes teçt.
Rodrigo Pedro teçt.
Don Ousório teçt.

(Linha de baixo):
Don Julian
notário de la cúria. Fernando Pedro screbiu.]


sábado, 15 de setembro de 2007

006 - Infainç i Custantin - 1211


Decumiento publicado por Isabel Alfonso Anton (La Colonizacion Cisterciense en la Meseta de l Duero. El Dominio de Moreruela, 1986, Zamora, pp.367-8), que l liu zde l oureginal (A.H.N – Archivo Historico Nacional, Clero. Moreruela. C. 3.550, nº 17; A.N.T.T. – Arquivo Nacional da Torre do Tombo, nº 163).
L decumiento yá
era coincido por José Leite de Vasconcellos que del fala ne ls sous Estudos de Philologia Mirandesa (1900, I, 76) i lo saca de l lhibro II de las Doações de D. Afonso III. L decumiento fui feito l més de Janeiro de 1248, a que le corresponde l anho 1211 de la nuossa era, quaijeque a fazer uitocientos anhos.



In Dei nomine. Hec karta donationis et perpetue firmitudinis quam iussi fieri. Ego Sancius / Dei gratia portugalensis rex, una cum filio meo rege domno Alfonso et uxore eius regina domna Urraca / et ceteris filiis et filiabus meis. Vobis domno Herberto abbati de Morerola de illo nostro regalengo quod vocatur / Ifaneis cum Constantino, iuxta Surraga et sum in termino de Miranda, damus igitur vobis et monasterio vestro predicta loca que / sunt in nostro regalengo cum omnibus que in eis ad ius meum pertinent. Et concedimus vobis et cunctis successoribus / vestris ut ea habeatis atque possideatis absque omni calumnia et contradictione iure hereditario imperpetuum. / Insuper do vobis .C. aureos in helemosinam pro remedio anime mee ad hedificandum supradietum locum sci/licet Ifaneis cum Constantino. Quicumque igitur hoc nostrum factum integrum observaverit sit benedictus a Deo amen / Facto fuit hec karta apud Sanctam Herenam, mense januario. Et M.CC.XL.VIII./
Nos reges qui hanc kartam fieri precepimus coram subscriptis testibus eam roboravimus et in ea hec si/gna fecimus (signa).

(1ª col.):
Qui affuerunt:
Domnus Gunsalvus Menendiz, maiordomus curie cf.
Domnus Martinus Fernandiz, signifer domni regis cf.
Domnus Martinus Petriz cf.
Domnus Gil Valasquiz cf.
Velascus Martini, dapifer domni regis cf.

(2ª col.):
Petrus Bracarensis electus cf.
Martinus egitanensis cf.
Petrus colimbrienses cf.
Suerius Ulixbonens electus cf.
Suarius elborensis cf.
Julianus cancellarius curie cf.

(Na fin de l decumiento):
Ego frater Herbertus dictus abbas de Morerola una cum conventu nostro, promitto singulis annis fieri anniversarium pro anima domni Sancii, piissimi regis Portugalie, scilicet post obitum.



[Traducion para mirandés (por Amadeu Ferreira):

An nome de Dius. Esta carta de donacion i para quedar para siempre que mandei fazer. You Çáncio pula grácia de Dius rei de Pertual, a la par de l miu filho rei don Fonso i la mulhier del reina dona Ourraca i de ls outros mius filhos i filhas. A bós don Herberto abade de Moreiruola daquel nuosso regalengo que le cháman Infainç i Custantin, acerca de Çurraque i quédan ne l termo de Miranda, damos-bos portanto a bós i al buosso mosteiro ls lhugares atrás nomeados que quédan ne l nuosso regalengo cun todo l que neilhes pertence al miu dreito. I cuncedemos-bos a bós i a todos ls buossos sucessores que la téngades i la possúades sien qualquiera falsa acusacion i cuntradicion por dreito de ardança para siempre. Inda bos dou cien aureos de limorna pula salbaçon de la mie alma para custruir l lhugar falado arriba quier dezir Infainç i Custantin. Assi quienquiera que respeitar este nuosso feito seia benezido por Dius amen. Esta carta fui feita an Santaren, l més de janeiro. I 1248.
Nós ls reis que mandemos fazer esta carta delantre de las teçtemunhas abaixo assinadas cunfirmémos-la i neilha fazimos esta seinha (seinha).

(1ª queluna):
Ls que stubírun persentes:
Don Gonçalvo Mendes, mardomo de la cúria cf.
Don Martino Fernandes, alferç mor de l senhor rei cf.
Don Martino Petriz cf.
Don Gil Velasques cf.
Velasco Martino, dapifer de l senhor rei cf.

(2ª queluna):
Pedro bispo de Braga cf.
Martino bispo de Egitánia (Idanha) cf.
Pedro bispo de Coimbra cf.
Sueiro bispo de Lisboua cf.
Sueiro bispo de Ébora cf.
Julian chanceler de la cúria cf.

(Na fin de l decumiento):

You fraile Herberto l dito abade de Moreiruola a la par cul nuosso cumbento, pormeto que a cada anho será feito un anibersairo pulaalma de don Çáncio, piadosíssimo rei de Pertual, quier dezir apuis la muorte.]

005 - Cumben de ls Zoelas [2]


L testo stá an piedras que nun se sabe al cierto adonde fúrun achadas i hoije stan an museu alman. L tratado ye de l anho 152 d.c., l die 11 de Júlio, i corresponde al 3º tratado de ls Zoelas.


Glabrione et Homullo consulibus V Idus iulias idem gentilitas Desoncorum et gentilitas triviadorum in eadem clientelam eadem foedera receperunt ex gente Avolvigorum Sempronium Perpetuum Orniacum et ex gente Visaligorum Antonium Arquium et ex gente Cabruagenigorum Flavium Frontonem zoelas

egerunt L. Domitius Silo et L. Flavius Severus Asturicae.



[Traduçon an mirandés (por Amadeu Ferreira):

Sendo cónsules Glabrio i Homullus, a 5 de ls idus de júlio [11/07/152], la mesma gentelidade de ls Desoncos i la gentelidade de ls Tridiabos aceitórun naqueilha clientela i ne ls ditos cumbenes a Semprónio Perpeto Ourniaco, de la gens de ls Abolgigos i a Antonho Árquio de la gens de ls Bisáligos i a Flábio Fronto de la gens de ls Cabruagénigos, ambos a dous zoelas.

Fazírun l cumben L. Domitio Silo i L. Flábio Sebero an Asturica.]


004 - Cumben de ls Zoelas [1]


L testo stá an piedras que nun se sabe al cierto adonde fúrun achadas i hoije stan an museu alman. L tratado ye de l anho 27 d.c., ne l die 4 de Maio, i corresponde al 2º tratado de ls Zoelas, yá que tenerá habido outro que se perdiu, yá que l própio testo diç que este ye la renobaçon dun mais bielho.



M. Licinio Crasso L. Calpurnio Pisone consulibus IIII Kalendas maiasgentilitas Desoncorum ex gente Zoelarum et gentilitas Tridiavorum ex gente idem Zoelarum hospitium vetustum antiquom renovaverunt eique omnes alis alium in fidem clientelamque suam suorumque liberorum posterorumque receperunt

egerunt Arausa Blecaeni et Turaius Clouti Docius Elaesi Magilo Clouti Bodecius Burrali Elaesus Clutami per Abienum Pentili magistratum zoelarum

actum Curunda



[traduçon an mirandés (por Amadeu Ferreira):

Sendo cónsules Marco Licínio Crasso i Lúcio Calpúrnio Piso, a 4 de las kalendas de Maio [28/04/27], la gentelidade de ls Desoncos, pertenciente a la gens de ls Zoelas, i la gentelidade de ls Tridiabos de la mesma gens de ls Zoelas, renobórun un cumben de houspitalidade mui antigo i todos eilhes se recebírun uns als outros ambaixo la sue porteçon i clientela i la de sous filhos i decendientes.

Assinórun Arausa, filho de Bleceno i Turaio filho de Cloutio, Dócio filho de Elesus, Magilo filho de Cloutio, Bodecio filho de Burralo, Eleso filho de Clutamo, cula mediaçon de Abieno filho de Pentilo, magistrado de ls Zoelas.

Feito an Curunda.]


003 - Palaçuolo - 1172 [3]



Decumiento publicado por Isabel Alfonso Anton [La Colonizacion Cisterciense en la Meseta de l Duero. El Dominio de Moreruela, 1986, Zamora, pp. 312-313] i lido ne l Archivo Historico Nacional de Madrid (A.H.N. CLero. Moreruela. C. 3.549 nº 5)

[Nota - Este decumiento stá screbido an lhionés, i possiblemente yá ye de l seclo XIV, nun correspundendo a la era, sendo seguramente ua falseficaçon, altarando l decumiento que abaixo publiquemos cumo 001. Assi i todo ten antresse lhenguístico i nun solo.]



In Dei nomine amen. Conocida cousa sea a todos los omes que aquesta carta audiren leer, que yo don Alfonso, rey de Portugal, ensembla com mio fiyo rey don Sancho e com mia fiya la reyna dona Tereysa, fago a ti nostro caveleyro don Pedro Melendez, per nomre dicho Tio, carta de donacion e de firmidume de nostro rengalengo que avemos en terra de Miranda, su el sennorio de Elgoso, convian saber Atanor e Palazuelo com todos sous tiermenos, el primero tiermeno ie Forcado que esta a Laguna de Fenales, da ali a la Laguna de Cima de Aguas Vivas, de ali a los Quadrazales, de ali a la encruciyada de sobre la Anta, de ali al pico de sobre la encruziyada de la carrera de Palazuelo e de San Pedro e de Villar Seco, de ali como descende a fondo de Val de Madero, de ali como va el lonbo entre ... dero e de Cabannas, como sal al Xexo de la carrera que va de San Pedro pora Palazuelo sobre el Villar de Tortuyas de as ... de los campos de Valde la Zeura a las Muniolas, de ali al tiermeno de la suffre de sobre Val Luengo, de ali de cima de Mon(touto e) Mountocino, de ali a la Penna de sobre Val Fermoso que esta sobre la carrera, de ali per essa carrera como entra enna agua ... e pella agua como va acima de la Penna de Negron, de ali ala Penna de la Meveda que esta en monte de Stevan, de ali al tierme(no) ... ac Val de Laganosa e de Manzaneyra, de ali a Penna Ervedeyra, de ali derecho como va a carril morisco e pello morisco ... ata Laguna de Fenales al tiermeno Forcado, ie asaber ie que todos los omes lavradores deven morar en Atanor e en terra (?) lavrar en toda parte, e outorgamus te que pongades vestras villas u quisieredes e fagades vestras seydas fueras el Otero de Palazuelo e la cabeça de esse Otero non sea castellada. Damos e outorgamus a vos esse mismo sobre dicho rengalengo assi como de suso dexiemus con todos sous termenos por bon servicio que siempre de vos recibimus, e por ende desde este dia adelante aveades vos esse mismo sobre dicho rengalengo com todos sous tiermenos vos e quien vos quisierdes e fagades por siempre del elo que vos plougier. Fecha la carta de la donacion e de firmidume enno mes de iulio era MCCX. Yo don Alfonso, rey de Portugal, ensembla com mio (fiyo) el rei don Sancho e con mia fiya la reyna donna Thereysa aquesta carta confirmamus e outorgamos, enno tiempo quando el conde don Velasco era meo maiordomo e Pedro Fernandez maiordomo del rey don Sancho e Pedro clerigo, Feison scrivan e devante bonos omes aqueste sinnal fago. Pedro Odoriz test. Suer Diez test. Martin Suarez test.

(Signum: Alfonso rex, Sancius rex).



002 - Palaçuolo - 1172 [2]



Decumiento publicado por José Leite de Vasconcellos (Estudos de Philologia Mirandesa, II, pp. 231-232), i sacado de l "Livro 2º de Doações de D. Afonso III, fl. 15 v e Livro 2º de Alem-Douro, fl. 157".



In dei nomine et eius gracia. Noscant omnes homines qui hanc cartam audierint legere quod ego Alffonsus Rex Portugalensis una cum filio meo Rege Sancio et filia mea Regina Tharasia facio uobis nostro militi Petrus Menendiz et cognominatus Tyu karta donacionis et firmitudinis de nostro regalengo quod habemus in terra de Miranda[1] sub dominio de Ilgoso scilicet Atenor et Palaciola cum omnibus suis terminis sed sciendum quod omnes homines cultores debent morari in Atenor et etiam in utraque laborare. Et concedimus tibi ut ubicumque volueritis ponere uillas uestras et sedes uestras construatis preter autarium de Palaciolo et caput de ipso autario non populetur. Damus et concedimus uobis ipsum supradictum reganengum quomodo superius diximus cum omnibus suis terminis pro bono seruicion quod semper de uobis recepimus et adhuc recipiamus. Igitur ab hac die in antea habeatis uos ipsum supradictum Reganengum cum omnibus terminis uos et quoscumque uolueritis et faciatis de eo quicquid uobis placuerit in perpetuum. Facta karta donationis et firmitudinis mense julio. Era Mª CCª Rª. Ego Alfonsus Rex Portugalensis una cum filio meo rege Sancio et filia mea regina Tarasia hanc kartam roboramus et concedimus tempore quo comes Ualascus erat meus maiordomus et Petrus Fernãdi maiordomus regis Sancij et Petrus Presbyter Faisaj meus scribanus coram bonis hominibus hoc signum facio. Petrus Odorij testis. Suarius Diaz Testis. Martinus Suaris Testis.




[1] Diç J. Leite de Vasconcellos que l decumiento oureginal ten la palabra Bragancia, habendo-se screbido porriba, na lheitutra nuoba, Miranda.

sexta-feira, 14 de setembro de 2007

001 - Palaçuolo - 1172 [1]


Decumiento publicado por Isabel Alfonso Anton [La Colonizacion Cisterciense en la Meseta de l Duero. El Dominio de Moreruela, 1986, Zamora, pp. 312-313] i por eilha lido ne l Archivo Historico Nacional de Madrid (A.H.N. Clero. Moreruela. C. 3.549 nº 4)





In Dei nomine et eius gratia. Noscant omnes homines qui hanc cartam audierint legere, quod ego Alffonsus rex Portugalensis una cum filio meo rege Sancio et filia mea regina Tharasia facio vobis nostro militi Petro Menendiz, cognominato Tyu, cartam donationis et firmitudines de nostros reganego quod habemos in Terra de Miranda sub dominio de Ylgoso, scilicet Palatiolo cum omnibus suis terminis, videlicet primun terminum de Palatiolo est Forcado, quod stat in Lacuna de Fenales deinde vadit ad Lagenam usque ad finem de Aquis vivis, exinde tendit usque ad Quadrazales ab hinc exit ad in Cruçellhadam de supra antan hinc pertinget usque ad compitum de super in Cruzelladam itineris de Palatiolo et de Sancto Petro et de Villare Seco, deinde sicut descendit ad finem vallis de Madero, deinde sicut vadit lumbus inter vallem de Madero et Cabannas, quomodo exit ad Saxum de via quem portenditur a Sancto Petro ad Palatiolum supra villarem de Tortuyas ab inde attingit usque ad summitatem camporum de Valle de Zevra usque ad Mamulas, de hinc usque ad terminum de la suffre de supra vallem Longum, ab hinc usque ad sumitatem de Montouto et de Montoutino, de hinc usque ad rupem de Valle Fermoso que stat super viam, deinde per eandem viam sicut intrat aquam de Salizas et per aquam sicut vadit ad sumitatem de Penna de Negron, de hinc ad rupem de la Nieveda que stat in monte de Stevam, ab hinc usque ad terminum que stat inter vallem de Laganosa et de Mazanera, de hinc ad rupem Ervedera, deinde quomodo vadit recta via ad carril morisco et per ipsum mouriscum sicut vadit ad Lacunam de Fenales sic venit ad terminum Forcado. Et concedimus vobis ut ubicumque volueritis ponatis villas vestras et sedes vestras construatis et Autharium de Palatiolo et caput ipsius Autharii si volueritis populetur. Damus et concedimus vobis ipsum supradictum reganegum quomodo superius diximus cum omnibus suis terminis pro bono servicio quod semper de vobis recepimus et ad huc recipiemus. Igitur ab hac die in antea habeatis vos ipsum supradictum reganegum cum omnibus suis terminis vos et quoscumque volueritis et faciatis de eo quicquid vobis placuerit imperpetuum Facta carta donationis et firmitudinis mense julii. Era millesima CC. X.*. Ego Alffonsus rex Portugalensis una cun filio meo rege Sancio et filia mea regina Tharasia, hanc cartam roboramos et confirmamus et concedimus tempore quo comes Velascus erat meus maiordomus et Petrus Fernandi maiordomus regis Sancii et Petrus presbiter Feison meus scribanus et coram bonis hominibus hoc signum facio et ut carta presens maius obtineat robur sigillum meum duxi apponendum Petrus Odory test. Suarius Diaz test. Matinus Suariz test.(Signum regis) (Alfonso rex, Sancius rex).




[An mirandés (traduçon de Amadeu Ferreira):

An nome de Dius i na sue grácia. Sában todos ls homes que oubíren ler esta carta, que you Fonso rei de Pertual assi cumo l rei Çáncio, miu filho, i la reina Teresa, mie filha, bos fago a bós nuosso cabalheiro Pedro Menendeç, cula nomeada de Tiu, carta de donacion i cunfirmacion de l nuosso regalengo que tenemos na Tierra de Miranda de l senhoriu d’Algoso, a saber Palaçuolo com todos ls sous termos. Assi, l purmeiro termo de Palaçuolo ye Forcado, que stá na Lhagona de Fenales, dende bai pula Lhagona até ls lhemites d’Augas Bibas, dende stende-se até Quadrazales, deiqui sale pa l’Ancruzelhada que stá po riba l’Anta i deiqui chega al cabeço po riba l’Ancruzelhada de l camino de Palaçuolo i de San Pedro i de Bilasseco, dende bai assi pul lhombo que queda antre l Balhe de Madeiro i Cabanhas, cumo sal pal Seixo de l camino que bai de San Pedro a Palaçuolo po riba l Bilhar de Tortulhas i dende chega até la punta de riba de ls campos de Balle de Zebra até las Mamuolas, de eiqui até al termo de la Xufre que queda po riba de Bal Lhongo, deiqui até al cabeço de Montouto i de Montoutino, deiqui até la peinha de Bal Fermoso que stá po riba l camino, dende pul mesmo camino tal cumo entra n’auga de Salizas i pul’auga tal i qual cumo bai até al cabeço de Peinha Negron, deiqui até la peinha de la Niebeda que stá ne Monte de Stéban, deiqui até al termo que queda antre l Balhe de Lhaganosa i de Maçaneira, deiqui até la Peinha Erbedeira, i assi bai por camino dreito até al Carril Mourisco i pul mesmo Mourisco tal cumo bai pa la Lhagona de Fenales i assi chega al termo Forcado. I premitimos-bos que, onde quejirdes, póngades las buossas bilas i custrúades las buossas casas i, se quejirdes, probeis tanto l Outeiro de Palaçuolo cumo l pico de l própio Outeiro.

Damos-bos i cuncedemos-bos l mesmo yá falado regalengo, tal i qual cumo dezimos antes, cun todos ls sous termos, an pagas de l bun serbício que siempre recebimos de bós i inda recebemos.

Por esso, zde este die palantre téngades bós l mesmo yá falado regalengo cun todos ls sous termos, bós i quien bós quejirdes i fágades del l que bos dir la gana, para siempre.

Feita la carta de donacion i cunfirmacion ne més de Júlio. Era de Mil ciento (...). You rei Fonso de Pertual, a la par de l miu filho Çáncio i de la mie filha Teresa, cunfirmamos i outorgamos esta carta, ne tiempo an que l conde Velasco era miu mardomo-maior i Pedro Fernando mardomo-maior de l rei Sáncio i Pedro cura, Feison miu scribano i delantre de ls homes buonos fago este sinal i para que esta carta tenga mais fuorça mandei poner l miu selo.

Pedro Odoriz teçtemunha, Suarez Diaz teçtemunha, Martin Suarez teçtemunha.

(Sinal de l rei) (Rei Fonso, Rei Çáncio)]